El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936. La capital de comarca és la Bisbal d'Empordà.
El paisatge és planer i homogeni amb petits turonets menys els sectors de les Gavarres, del Montgrí, i de Begur.
La part central de la Costa Brava està ple de contrastos: penya-segats al nord i sud de la comarca amb cales envoltades de pins, illes i aiguamolls i també llargues platges de sorra fina.
Podem trobar els rius Ter, Daró (afluent de l'anterior), Rissec (a la vegada afluent de l'anterior) i Ridaura.
La vegetació hi domina l'alzina i l'alzina surera. Actualment els alzinars han estat substituïts en gran part per pinedes de pi blanc i al sotabosc hi predomina el romaní, el bruc d'hivern i les garrigues.
Tot i no ser una comarca clarament boletaire, podem trobar sobretot rovellons, pinetells, rossinyols, carlets, ous de reig, siurenys, trompetes de la mort, camagrocs i algun fredolic.
El Baix Empordà recordat pels tres vents: la tramuntana, un vent del nord amb molta força, normalment al hivern, és el més característic; el garbí, sol bufar a la muntanya i a la costa, generalment als estius, i el llevant, de l'est, que predomina a la costa a la primavera i a la tardor